Prolegomen tancat (MC)
Benvolgut Jordi,
Crec que les teves paraules són suficients per deixar tancat el prolegomen, i que podem dir que bàsicament estem d'acord, amb alguns matisos no essencials. Tot i així, crec que aquest acord de principi no evitarà algunes discrepàncies concretes en el decurs del debat, però no cal avançar esdeveniments.
Nogensmenys, com que, com bé dius, pateixo "d'incontinència literària", no puc resistir-me a un últim comentari, tot i que procuraré que sigui curt. Tens raó en que la sociobiologia parteix del supòsit de que l'home és, biològicament, com qualsevol altra espècie, i que, per tant, el seu comportament té condicionants biològics. Ara bé, això no vol dir que es pugui "explicar el seu comportament [només] a partir dels condicionaments biològics", com semblaria deduir-se de la teva definició de sociobiologia.
La sociobiologia, com indica el seu nom, pretén ancorar la sociologia en la biologia, que no és el mateix que reduir la sociologia a biologia. És una reacció a una posició extrema, aquella que ha estat dominant a la filosofia, la sociologia, la psicologia i l'antropologia convencionals: que la biologia no té res a veure amb el comportament humà i que tot es pot explicar "culturalment". La sociobiologia diu que el comportament humà és el resultat de la interacció biologia-cultura, i que calen els dos nivells per entendre’ns. El comportament humà no és solament resultat de la biologia, però tampoc ho és només de la cultura. És paradoxal que una posició "moderada" – que el comportament té ambdós influències – pugui ser considerada "radical" i que, en canvi, que una posició "radical" - que el comportament és únicament cultural - es consideri la posició "moderada".
La sociobiologia és però una mica més ambiciosa, i potser per això fa por: pretén també explicar – evolutivament – com i perquè sorgeixen les diferents cultures, i fins i tot els criteris ètics i morals, religió inclosa. Al cap i a la fi, la cultura és una construcció humana i, per tant, en aplicació del nostre monisme, ha de ser el resultat del funcionament del nostres cervells – en ultima instància condicionats biològicament.
Coincideixo en que “no podem basar la nostra convivència sobre convencions de caràcter religiós,” per dogmàtiques i alienes a qualsevol explicació racional. Això ho dono per suposat. Però el que a mi sí m’interessa és entendre perquè la religió ha estat un fenomen comú a totes les cultures humanes. I, si pot ser, tenir-ne una explicació “sociobiologica”. Richard Dawkins acaba de publicar un llibre en aquest sentit: The God Delusion, que et recomano (encara no està traduit, però suposo que Critica el publicarà). Curiosament, està al primer lloc de vendes a Amazon UK i Canadà, i al lloc tercer a Amazon USA. No està malament tractant-se d’un autor que es declara ateu i que explica el sentiment religiós com un efecte “col·lateral” d’altres mecanismes biològics que si són el resultat d’adaptacions evolutives dels nostres cervells pel seu efecte positiu en la selecció natural. Si això és així – i a mi em sembla bastant plausible – tenim religió per temps, i el màxim que potser podem aconseguir és el que tu dius: mantenir-la allunyada de l’espai públic, tot i que, com es veu, no serà senzill. Quan Marx deia que la religió és “l’opi del poble”, no ho sabia, però ho encertava de ple: segons Dawkins, la religió és com una substància addictiva perquè tenim mecanismes neurobiològics adaptats – col·lateralment – al pensament religiós.
Això és el que m’agrada de la sociobiologia, que permet explicar, tot i que sigui amb limitacions i amb dubtes, coses que en l’àmbit de la “raó pura” són, per mi, inexplicables, com ara el pensament religiós. Tens tu alguna explicació al fet de que totes les cultures han desenvolupat alguna forma de religió? Una explicació que, òbviament, no converteixi la conclusió en premissa: que perquè Deu existeix.
I acabo. Anem a allò que va motivar l’inici de la conversa. Quedem que en una setmana ens intercanviarem les respostes a las tres primeres preguntes: Existeixen les nacions? I si existeixen, què són per nosaltres les nacions? Quin és el seu origen?
Fins d’aquí a uns dies,
Marcel
Crec que les teves paraules són suficients per deixar tancat el prolegomen, i que podem dir que bàsicament estem d'acord, amb alguns matisos no essencials. Tot i així, crec que aquest acord de principi no evitarà algunes discrepàncies concretes en el decurs del debat, però no cal avançar esdeveniments.
Nogensmenys, com que, com bé dius, pateixo "d'incontinència literària", no puc resistir-me a un últim comentari, tot i que procuraré que sigui curt. Tens raó en que la sociobiologia parteix del supòsit de que l'home és, biològicament, com qualsevol altra espècie, i que, per tant, el seu comportament té condicionants biològics. Ara bé, això no vol dir que es pugui "explicar el seu comportament [només] a partir dels condicionaments biològics", com semblaria deduir-se de la teva definició de sociobiologia.
La sociobiologia, com indica el seu nom, pretén ancorar la sociologia en la biologia, que no és el mateix que reduir la sociologia a biologia. És una reacció a una posició extrema, aquella que ha estat dominant a la filosofia, la sociologia, la psicologia i l'antropologia convencionals: que la biologia no té res a veure amb el comportament humà i que tot es pot explicar "culturalment". La sociobiologia diu que el comportament humà és el resultat de la interacció biologia-cultura, i que calen els dos nivells per entendre’ns. El comportament humà no és solament resultat de la biologia, però tampoc ho és només de la cultura. És paradoxal que una posició "moderada" – que el comportament té ambdós influències – pugui ser considerada "radical" i que, en canvi, que una posició "radical" - que el comportament és únicament cultural - es consideri la posició "moderada".
La sociobiologia és però una mica més ambiciosa, i potser per això fa por: pretén també explicar – evolutivament – com i perquè sorgeixen les diferents cultures, i fins i tot els criteris ètics i morals, religió inclosa. Al cap i a la fi, la cultura és una construcció humana i, per tant, en aplicació del nostre monisme, ha de ser el resultat del funcionament del nostres cervells – en ultima instància condicionats biològicament.
Coincideixo en que “no podem basar la nostra convivència sobre convencions de caràcter religiós,” per dogmàtiques i alienes a qualsevol explicació racional. Això ho dono per suposat. Però el que a mi sí m’interessa és entendre perquè la religió ha estat un fenomen comú a totes les cultures humanes. I, si pot ser, tenir-ne una explicació “sociobiologica”. Richard Dawkins acaba de publicar un llibre en aquest sentit: The God Delusion, que et recomano (encara no està traduit, però suposo que Critica el publicarà). Curiosament, està al primer lloc de vendes a Amazon UK i Canadà, i al lloc tercer a Amazon USA. No està malament tractant-se d’un autor que es declara ateu i que explica el sentiment religiós com un efecte “col·lateral” d’altres mecanismes biològics que si són el resultat d’adaptacions evolutives dels nostres cervells pel seu efecte positiu en la selecció natural. Si això és així – i a mi em sembla bastant plausible – tenim religió per temps, i el màxim que potser podem aconseguir és el que tu dius: mantenir-la allunyada de l’espai públic, tot i que, com es veu, no serà senzill. Quan Marx deia que la religió és “l’opi del poble”, no ho sabia, però ho encertava de ple: segons Dawkins, la religió és com una substància addictiva perquè tenim mecanismes neurobiològics adaptats – col·lateralment – al pensament religiós.
Això és el que m’agrada de la sociobiologia, que permet explicar, tot i que sigui amb limitacions i amb dubtes, coses que en l’àmbit de la “raó pura” són, per mi, inexplicables, com ara el pensament religiós. Tens tu alguna explicació al fet de que totes les cultures han desenvolupat alguna forma de religió? Una explicació que, òbviament, no converteixi la conclusió en premissa: que perquè Deu existeix.
I acabo. Anem a allò que va motivar l’inici de la conversa. Quedem que en una setmana ens intercanviarem les respostes a las tres primeres preguntes: Existeixen les nacions? I si existeixen, què són per nosaltres les nacions? Quin és el seu origen?
Fins d’aquí a uns dies,
Marcel
posted by Marcel at 1:53 PM
0 Comments:
Post a Comment
<< Home