I una resposta (JC)
26 de Setembre del 2006
Marcel,
D'antuvi et demano excuses per no haver-te contestat abans, però aquests dies he anat una mica atrafegat. Francament, admiro la teva capacitat per escriure (quan t'hi poses, t'hi poses). A mi també m'agrada, crec que és quelcom evident, però de moment seré bastant més breu. Ja tindré ocasió d'explaiar-me. Tres qüestions:
1. No havia llegit l'article que et proposaves trametre a El Diari de Sant Cugat. Malgrat ser-ne col.laborador, evidentment no tinc accés a tots els escrits que hi arriben. La meva col.laboració és exclusivament via e-mail i per fer-hi arribar la meva columna setmanal.
2. Agraeixo la resposta, com sempre està molt ben raonada. No cal dir que no coincideixo amb el gruix del que hi exposes, però això no cal argumentar-ho. Només tres precisions:
a) No em sembla un bon sistema discutir el resultat d'un referèndum per qüestions mediàtiques ("aclaparadora influència dels mitjans de comunicacio"). Sens dubte, si ERC hagués demanat el SÍ aquest tema no sortiria.
b) És evident que el NO d'ERC ha estat, i perdona'm la brutalitat de l'expressió, per una raó de banyes polítiques. Si Artur Mas no hagués capitalitzat l'acord mitjançant la reunió amb Rodríguez Zapatero del 21 de gener (i es podria fer tota una reflexió del perquè se'l va invitar a una festa en la qual no estava prenent part), ERC hauria defensat el SÍ. Unes hores abans d'aquest acord, Puigcercós deia que pràcticament ja estava tot fet, només cal fer un petit treball d'hemeroteca. Va ser la rebecaria de la direcció i la dinàmica adversa instal.lada en les bases del partit (almenys en alguns sectors) el que va fer que ERC tirés el nen amb l'aigua bruta.
c) A mi em sembla molt bé que ERC vegi l'Estatut com una escletxa per anar millorant, però de tant en tant hom s'ha de comprometre. Tots tenim la voluntat de millorar la situació, en tots els sentits, però no per això deixem de comprometre'ns amb allò que avui per avui podem obtenir. Els que hem defensat i votat el Sí, tenim més autoritat moral per defensar l'Estatut com un marc per seguir avançant, que no pas els que han despotricat d'ell i han dit quer no val per a res.
Deixo aquí aquesta reflexió més conjuntural, que sens dubte podrem seguir en el marc de la campanya electoral i dels seus resultats, per passar a la propsota que m'has fet.
L'accepto de totes totes. Em semblen bé els termes amb que l'has plantejat: tranquil.litat i bons aliments. Algunes coses al respecte:
1. Crec que podem ser perfectament capaços d'iniciar el nostre debat mailístic sense necessitat de llegir escrits de com fer un diàleg, la qual cosa no vol dir que no agraeixi la teva recomanació bibliogràfica. A mi sempre m'han interessat més el temes de contingut que no pas els formals. La qual cosa no vol dir que no hàgim de partir d'unes bases mínimes.
2. Entenc que la teva proposta és establir un llarg diàleg informàtic, fins allà on siguem capaços, per deixar-ne constància per escrit, si s'escau i és possible. No en tinc cap inconvenient.
3. Confio en els teus coneixements informàtics, infinitament superiors als meus, perquè vagis guardant els textos de forma ordenada i accessible.
4. Em sembla bé com a punt de partida la resposta als onze interrogants que planteges. Després, i en funció del diàleg, ja veurem si cal ampliar-los i/o reconsiderar-los.
5. Proposo que, per tal de fer una aportació homogènia, el text inicial que dediquem a cada interrogant sigui d'un foli, més o menys.
6. Proposo que establim un temps per contestar-los. El temps podria ser d'una setmana, amb el benentés que en qualsevol moment qualsevol dels dos pot demanar un període més extens, d'acord amb les disponibilitats de cada moment i el caràcter del tema a tractar. Un cop contestats els interrogants o l'interrogant en qüestió, proposo que ens donem un altre temps per fer-nos arribar els comentaris a les nostres respostes inicials. Proposo que sempre ens fem arribar la resposta el mateix dia, per tal d'evitar que la construïm el nostre escrit sobre la resposta de l'altre. Si fos així, no acabaríem mai.
7. Proposo començar pels dos primers interrogants, ja que estan molt lligats: Què són o què entenem nosaltres per nació? Quin és el seu origen? En el benentès que estem davant d'una doble resposta: a) el que nosaltres entenem que ha dit la ciència política (i altres disciplines) sobre què és una nació i el què nosaltres en pensem, que no té perquè coincidir. Per tant, proposo que els interrogants a contestar siguin aquests: Què és una nació? Quin és el seu orígen? Què entem nosaltres per nació? És evident que els tres van concatenats i no és fàcil destriar-los.
Si estàs d'acord amb aquests criteris de partida, amb les modificacions que hi vulguis fer, podríem donar-nos una setmana (o més dies si et sembla) a partir del dia que em contestis per abordar la resposta a aquests tres primers interrogants.
És un plaer poder dialogar així, encara que sigui des de la discrepància. Crec que el resultat només pot ser positiu.
Una abraçada.
Jordi
Marcel,
D'antuvi et demano excuses per no haver-te contestat abans, però aquests dies he anat una mica atrafegat. Francament, admiro la teva capacitat per escriure (quan t'hi poses, t'hi poses). A mi també m'agrada, crec que és quelcom evident, però de moment seré bastant més breu. Ja tindré ocasió d'explaiar-me. Tres qüestions:
1. No havia llegit l'article que et proposaves trametre a El Diari de Sant Cugat. Malgrat ser-ne col.laborador, evidentment no tinc accés a tots els escrits que hi arriben. La meva col.laboració és exclusivament via e-mail i per fer-hi arribar la meva columna setmanal.
2. Agraeixo la resposta, com sempre està molt ben raonada. No cal dir que no coincideixo amb el gruix del que hi exposes, però això no cal argumentar-ho. Només tres precisions:
a) No em sembla un bon sistema discutir el resultat d'un referèndum per qüestions mediàtiques ("aclaparadora influència dels mitjans de comunicacio"). Sens dubte, si ERC hagués demanat el SÍ aquest tema no sortiria.
b) És evident que el NO d'ERC ha estat, i perdona'm la brutalitat de l'expressió, per una raó de banyes polítiques. Si Artur Mas no hagués capitalitzat l'acord mitjançant la reunió amb Rodríguez Zapatero del 21 de gener (i es podria fer tota una reflexió del perquè se'l va invitar a una festa en la qual no estava prenent part), ERC hauria defensat el SÍ. Unes hores abans d'aquest acord, Puigcercós deia que pràcticament ja estava tot fet, només cal fer un petit treball d'hemeroteca. Va ser la rebecaria de la direcció i la dinàmica adversa instal.lada en les bases del partit (almenys en alguns sectors) el que va fer que ERC tirés el nen amb l'aigua bruta.
c) A mi em sembla molt bé que ERC vegi l'Estatut com una escletxa per anar millorant, però de tant en tant hom s'ha de comprometre. Tots tenim la voluntat de millorar la situació, en tots els sentits, però no per això deixem de comprometre'ns amb allò que avui per avui podem obtenir. Els que hem defensat i votat el Sí, tenim més autoritat moral per defensar l'Estatut com un marc per seguir avançant, que no pas els que han despotricat d'ell i han dit quer no val per a res.
Deixo aquí aquesta reflexió més conjuntural, que sens dubte podrem seguir en el marc de la campanya electoral i dels seus resultats, per passar a la propsota que m'has fet.
L'accepto de totes totes. Em semblen bé els termes amb que l'has plantejat: tranquil.litat i bons aliments. Algunes coses al respecte:
1. Crec que podem ser perfectament capaços d'iniciar el nostre debat mailístic sense necessitat de llegir escrits de com fer un diàleg, la qual cosa no vol dir que no agraeixi la teva recomanació bibliogràfica. A mi sempre m'han interessat més el temes de contingut que no pas els formals. La qual cosa no vol dir que no hàgim de partir d'unes bases mínimes.
2. Entenc que la teva proposta és establir un llarg diàleg informàtic, fins allà on siguem capaços, per deixar-ne constància per escrit, si s'escau i és possible. No en tinc cap inconvenient.
3. Confio en els teus coneixements informàtics, infinitament superiors als meus, perquè vagis guardant els textos de forma ordenada i accessible.
4. Em sembla bé com a punt de partida la resposta als onze interrogants que planteges. Després, i en funció del diàleg, ja veurem si cal ampliar-los i/o reconsiderar-los.
5. Proposo que, per tal de fer una aportació homogènia, el text inicial que dediquem a cada interrogant sigui d'un foli, més o menys.
6. Proposo que establim un temps per contestar-los. El temps podria ser d'una setmana, amb el benentés que en qualsevol moment qualsevol dels dos pot demanar un període més extens, d'acord amb les disponibilitats de cada moment i el caràcter del tema a tractar. Un cop contestats els interrogants o l'interrogant en qüestió, proposo que ens donem un altre temps per fer-nos arribar els comentaris a les nostres respostes inicials. Proposo que sempre ens fem arribar la resposta el mateix dia, per tal d'evitar que la construïm el nostre escrit sobre la resposta de l'altre. Si fos així, no acabaríem mai.
7. Proposo començar pels dos primers interrogants, ja que estan molt lligats: Què són o què entenem nosaltres per nació? Quin és el seu origen? En el benentès que estem davant d'una doble resposta: a) el que nosaltres entenem que ha dit la ciència política (i altres disciplines) sobre què és una nació i el què nosaltres en pensem, que no té perquè coincidir. Per tant, proposo que els interrogants a contestar siguin aquests: Què és una nació? Quin és el seu orígen? Què entem nosaltres per nació? És evident que els tres van concatenats i no és fàcil destriar-los.
Si estàs d'acord amb aquests criteris de partida, amb les modificacions que hi vulguis fer, podríem donar-nos una setmana (o més dies si et sembla) a partir del dia que em contestis per abordar la resposta a aquests tres primers interrogants.
És un plaer poder dialogar així, encara que sigui des de la discrepància. Crec que el resultat només pot ser positiu.
Una abraçada.
Jordi
posted by Marcel at 6:54 AM
0 Comments:
Post a Comment
<< Home