Gràcies per acceptar (MC)
26 de Setembre de 2006
Jordi,
Gràcies per la teva resposta i per acceptar el debat. Espero que sigui profitós per ambdós.
Pel que fa als teus comentaris sobre el meu article, no crec que valgui la pena perdre temps, millor anar directe al nucli de la qüestió. Només dir-te que no em sembla que hagis respost al meu argument de fons, agafan-te a quelcom accessori - la meva referència a la campanya mediàtica - i que fas un seguit d'afirmacions i especulacions sense cap mena de prova o fonament.
Per exemple, que jo pensaria (o escriuria) diferent en cas de que ERC hagués optat pel SI. La meva crítica a les limitacions de la "democràcia mediática" i als referèndums com a eina democrática l'he feta amb anterioritat i sense excloure mai a ningú. Jo discuteixo la validesa democràtica de qualsevol consulta o elecció on es limita el ventall de possibles opcions a una sola. El significat de referendar: ratificar o legalitzar (un document) amb la signatura d'una persona autoritzada que es posa després de la signatura d'un superior, segons l'IEC, ja ho diu tot. Si hi havien dues opcions sobre la taula, la que va sortir del Parlament català i la del Parlament espanyol, no fora més democràtic preguntar quina preferíem?
Està clar, però, quin és el problema, fixa't amb la definició: "que es posa després de la signatura d'un SUPERIOR". Si acceptes aquesta mena de referèndums és perquè acceptes que hi ha alguna autoritat superior a la voluntat democrática dels catalans, pel que fa a assumptes propis. Jo no ho accepto, i per això sempre criticaria referèndums com aquests, digui ERC, el Sant Pare, en Marx, en Lenin, o la Lola Flores, el que diguin. Com també criticaría un referèndum convocat pel Parlament català amb una única opció.
Quan es fa una pregunta, s'ha de donar més d'una opció de resposta, sinó la pregunta quasi sempre predetermina la resposta. No són els referèndums l'eina preferida de les dictadures per rentar-se la cara? Per alguna cosa serà. Crec que ho vaig deixar clar en el meu article anterior al Diari de Sant Cugat. Però deixem-ho estar. Millor dedicar el temps i l'energia a qüestions més fonamentals.
Pel que fa al debat:
1. És cert que no cal llegir escrits sobre com fer un debat abans de començar-ne un, però és igual de cert que si no estem d'acord en unes regles básiques, el debat s'enterboleix rápidament - ho dic per experiència. Potser per debatre no cal llegir escrits sobre com debatre, però crec que per fer-ho productivament no és una cosa sobrera. En tot cas, jo sí intentaré seguir les normes que t'he assenyalat i em permetré fer referències a elles si crec que tu no les compleixes. Espero que aixó no et molesti, si es dóna el cas. A lo millor aixó fa que et piqui la curiositat i decideixis llegir-les per veure si em "pesques". T'ho recomano.
2. Estant com estem d'acord en que quedi constància escrita dels nostres intercanvis i que siguin prou accesibles en el decurs del debat, el que proposo és que els anem acumulant en un weblog, que de moment podem mantenir "secret" entre tú i jo. Temps hi haurà de veure que en fem si la cosa funciona. Ja m'ocuparé jo d'anar penjant les teves contribucions i les meves.
3. Si t'entenc bé, estic d'acord en anar responent els 11 interrogants de forma independent, sense de moment entrar en discusió. Aixó establiría les tesis de cadascú. Després podem anar contestant-nos, en una segona (o tercera) passada. Així evitarem encallar-nos de bones a primeres.
4. No sé si seré capaç de sintetitzar les meves respostes en un foli. Tinc tendencia a allargar-me una mica, però ho intentaré. No creguis que tinc les respostes del tot clares. Com vaig dir-te, un dels meus objectius és intentar aclarar-me jo mateix.
5. Estic d'acord en "sincronitzar" les respostes per tal d'evitar el que dius. Com que no estic segur de poder complir sempre els terminis, proposo que en lloc de triar una data concreta, ens avisem quan estiguem llestos. D'aquesta manera, el que primer estigui llest avisa a l'altre, i quan els dos ho estiguem ens intercanviem les respostes.
6. Pel que fa al primer intercanvi, ja no podré complir la setmana perquè he de preparar la xerrada inaugural del nou curs a la Politècnica, i una xerrada a Olot sobre temes energètics. Deixem-ho sisplau en uns quinze dies, i apliquem la técnica del'avís previ.
7. D'acord en començar pels tres primers interrogants com tu proposes.T'agreixo de nou que hagis acceptat i espero que només sigui el començament d'un seguit de debats, que segur que hi ha moltes més coses a discutir, potser fins i tot més trascendents.
Marcel
Jordi,
Gràcies per la teva resposta i per acceptar el debat. Espero que sigui profitós per ambdós.
Pel que fa als teus comentaris sobre el meu article, no crec que valgui la pena perdre temps, millor anar directe al nucli de la qüestió. Només dir-te que no em sembla que hagis respost al meu argument de fons, agafan-te a quelcom accessori - la meva referència a la campanya mediàtica - i que fas un seguit d'afirmacions i especulacions sense cap mena de prova o fonament.
Per exemple, que jo pensaria (o escriuria) diferent en cas de que ERC hagués optat pel SI. La meva crítica a les limitacions de la "democràcia mediática" i als referèndums com a eina democrática l'he feta amb anterioritat i sense excloure mai a ningú. Jo discuteixo la validesa democràtica de qualsevol consulta o elecció on es limita el ventall de possibles opcions a una sola. El significat de referendar: ratificar o legalitzar (un document) amb la signatura d'una persona autoritzada que es posa després de la signatura d'un superior, segons l'IEC, ja ho diu tot. Si hi havien dues opcions sobre la taula, la que va sortir del Parlament català i la del Parlament espanyol, no fora més democràtic preguntar quina preferíem?
Està clar, però, quin és el problema, fixa't amb la definició: "que es posa després de la signatura d'un SUPERIOR". Si acceptes aquesta mena de referèndums és perquè acceptes que hi ha alguna autoritat superior a la voluntat democrática dels catalans, pel que fa a assumptes propis. Jo no ho accepto, i per això sempre criticaria referèndums com aquests, digui ERC, el Sant Pare, en Marx, en Lenin, o la Lola Flores, el que diguin. Com també criticaría un referèndum convocat pel Parlament català amb una única opció.
Quan es fa una pregunta, s'ha de donar més d'una opció de resposta, sinó la pregunta quasi sempre predetermina la resposta. No són els referèndums l'eina preferida de les dictadures per rentar-se la cara? Per alguna cosa serà. Crec que ho vaig deixar clar en el meu article anterior al Diari de Sant Cugat. Però deixem-ho estar. Millor dedicar el temps i l'energia a qüestions més fonamentals.
Pel que fa al debat:
1. És cert que no cal llegir escrits sobre com fer un debat abans de començar-ne un, però és igual de cert que si no estem d'acord en unes regles básiques, el debat s'enterboleix rápidament - ho dic per experiència. Potser per debatre no cal llegir escrits sobre com debatre, però crec que per fer-ho productivament no és una cosa sobrera. En tot cas, jo sí intentaré seguir les normes que t'he assenyalat i em permetré fer referències a elles si crec que tu no les compleixes. Espero que aixó no et molesti, si es dóna el cas. A lo millor aixó fa que et piqui la curiositat i decideixis llegir-les per veure si em "pesques". T'ho recomano.
2. Estant com estem d'acord en que quedi constància escrita dels nostres intercanvis i que siguin prou accesibles en el decurs del debat, el que proposo és que els anem acumulant en un weblog, que de moment podem mantenir "secret" entre tú i jo. Temps hi haurà de veure que en fem si la cosa funciona. Ja m'ocuparé jo d'anar penjant les teves contribucions i les meves.
3. Si t'entenc bé, estic d'acord en anar responent els 11 interrogants de forma independent, sense de moment entrar en discusió. Aixó establiría les tesis de cadascú. Després podem anar contestant-nos, en una segona (o tercera) passada. Així evitarem encallar-nos de bones a primeres.
4. No sé si seré capaç de sintetitzar les meves respostes en un foli. Tinc tendencia a allargar-me una mica, però ho intentaré. No creguis que tinc les respostes del tot clares. Com vaig dir-te, un dels meus objectius és intentar aclarar-me jo mateix.
5. Estic d'acord en "sincronitzar" les respostes per tal d'evitar el que dius. Com que no estic segur de poder complir sempre els terminis, proposo que en lloc de triar una data concreta, ens avisem quan estiguem llestos. D'aquesta manera, el que primer estigui llest avisa a l'altre, i quan els dos ho estiguem ens intercanviem les respostes.
6. Pel que fa al primer intercanvi, ja no podré complir la setmana perquè he de preparar la xerrada inaugural del nou curs a la Politècnica, i una xerrada a Olot sobre temes energètics. Deixem-ho sisplau en uns quinze dies, i apliquem la técnica del'avís previ.
7. D'acord en començar pels tres primers interrogants com tu proposes.T'agreixo de nou que hagis acceptat i espero que només sigui el començament d'un seguit de debats, que segur que hi ha moltes més coses a discutir, potser fins i tot més trascendents.
Marcel
posted by Marcel at 7:04 AM
0 Comments:
Post a Comment
<< Home