Comentaris al Prolegomen (JC)
18 d’octubre del 2006
Benvolgut Marcel,
d’antuvi, i potser això valdrà per a la resta del debat, he de dir-te que la meva resposta és molt més breu que la teva aportació inicial. Tu m’has estalviat molta feina, si del que es tractava era d’aclarir aspectes bàsics i, a més, el meu nivell de reflexió sobre la matèria ha estat (ara i abans) molt menor.
Una primera constatació: coincideixo en gran manera amb el resum que tanca la teva llarga reflexió. Ara bé, encara que no fos així, em sembla que podríem seguir sense grans entrebancs el nostre debat, que tu has titulat i em sembla bé: Esquerra i Nació.
Dit això, aportaré algunes reflexions al teu document. La metodologia serà la següent: expressar el grau de coincidència amb la conclusió que tanca cadascun dels teus apartats, en dic constatació, afegir-hi algunes consideracions i algun comentari en forma de nota a peu de pàgina. Em sembla que això deixarà constància de la coincidència de fons que existeix.
Primera constatació (“Introducció”): hem considero, com tu, hereu i fill legítim de la Il.lustració. Per mi és un punt de partida irrenunciable.
Segona constatació (“Dualisme o Monisme”): sóc monista com tu, fins el moll dels usos. Res més a dir, doncs[1].
Tercera constatació (“L’Evolució Darwiniana”): com tu, també em declaro evolucionista darwinià convençut. No sóc de ciències, però crec haver llegit el suficient sobre el tema (de fet, de jove volia ser paleoantropòleg), com per afirmar que he entès perfectament el plantejament darwinià, tan distorsionat per altra part.
Quatre consideracions:
· No em sembla que l’afirmació de Marx que l’essència humana “és el conjunt de les relacions socials”, que és tant com dir que l’ésser humà és un producte històric, entri en contracció amb el rerafons genètic o biològic que tu reivindiques i argumentes. Podríem dir, de forma esquemàtica i com a primera aproximació, que l’evolució històrica de l’home està condicionada en “última instància” (frase ben marxiana) per la seva evolució biològica[2] .
· La reflexió que fas arran de l’afirmació de Bakunin i l’experiència dels països anomenats del “socialisme real”, no em sembla que estigui necessitada d’un rerafons filosòfic o biològic gaire elaborat. Ho veig més senzill. Ras i curt: el socialisme, sigui quina sigui la seva naturalesa concreta, no pot ser el resultat de la voluntat d’una minoria revolucionària (llegeixi’s l’URSS) ni de la imposició militar (llegeixi’s Hongria, Txecolovàquia,...).
· Així mateix, no em sembla que la necessitat d’un nou paradigma per part de l’esquerra arran del l’ensulsida dels països del “socialisme real”, hagi de basar-se forçosament en una concepció més evolutiva de l’esdevenidor humà. Pel que fa al futur de l’esquerra, considero que el que cal és plantejar-se amb quins instruments impulsem els objectius i valors que l’esquerra ha anat definint en els darrers dos-cents anys. Per mi, està clar: potent Estat del benestar (amb tot els replantejaments que calguin) i respecte als límits ecològics del planeta (ecosocialisme, en definitiva).
· Pel que fa a la poruga relació entre esquerra i darwinisme, potser cal afegir-hi l’impacte que ha representat el darwinisme social (Herbert Spencer i companyia) i els seus efectes col.laterals. Però no hi insisteixo, perquè ja t’hi has referit en un altre apartat i de forma contundent[3].
Quarta constatació (“Dues concepcions de la Relació Home-Naturalesa”): estic d’acord amb la teva concepció naturalista, no antropocèntrica: l’home (i la dona) un ésser viu més, que cal inserir i comprendre dins d’un entramat global complex i en evolució (encara que, a voltes, sigui imperceptible). El vertader paradigme ecològic parteix d’aquesta evidència.
Una consideració:
· Estic d’acord en el paper que fas jugar a l’herència jueva en la concepció lineal de l’esdevenir humà. Però hi falta un afegitó. En aquesta concepció lineal de l’esdevenir (i, per tant, de la Història) i, en concret, de la idea d’un progrés lineal i ininterromput, hi ha jugat un paper capdal la Il.lustració (la nostra estimada Il.lustració) i, en concret, l’anomenada escola escocesa (Hume, Smith, Gibbon i altres)[4]. Idea de progrés que el marxisme va fer seu, encara que sobre noves bases socials.
Cinquena constatació (“La Fal.làcia Naturalista i la Fal.làcia Moralista”): estic d’acord que no són acceptables per entendre la naturalesa humana i actuar-hi en conseqüència, les teories (per dir-ho d’alguna manera) de la tabula rasa i del bon salvatge[5].
Sisena constatació (“Determinisme genètic?”): d’acord, no es pot defensar la correlació igualtat genètica/igualtat polític i social. Genèticament som diferents (sense variabilitat genètica no hi ha evolució, com molt ve has recordat). Però de la variabilitat genètica no se n’ha d’extreure, com pretenien Gabinau i companyia, una desigualtat política i social. En definitiva, la premissa que tots els homes naixem lliures i iguals (Declaració de drets humans) és una convenció humana (i com a tal una fita històrica) irrenunciable.
Setena constatació (“La Qüestió de la Cultura”): també d’acord. La cultura no es genera a partir d’una tabula rasa mental i, per tant, té molt a veure amb l’herència genètica, l’entorn i la lluita de l’home (i la dona) per sobreviure en les millors condicions possibles[6].
Vuitena i última constatació: com deia al principi, el grau de coincidència és molt elevat, la qual cosa ens ha de permetre prosseguir en el nostre debat i entrar, si et sembla bé, en el tema que ens hem proposat discutir.
Salut i bon treball.
Jordi
[1] Dos comentaris: 1) Conec el llibre de Steve Pinker i em va semblar molt interessant, per això el vaig comprar, però reconec que no el vaig llegir en la seva totalitat; i 2) Com ja tindrem ocasió de parlar, també em considero monista en la interpretació del fet nacional. Per entendre’ns, no concebo la Nació i l’Estat com dos fenòmens de natura diferent, la Nació seria natural i l’Estat artificial, sinó com el resultat del mateix procés històric. Ja en parlarem, però.
[2] Per cert, sembla poc discutible que Marx (i sobretot Engels) coneixia l’obra de Darwin, en canvi i segons he llegit, sembla que Darwin no llegí l’exemplar de El Capital que li envià Marx.
[3] Per cert, intentaré trobar el llibre de Stinger (Una izquierda darwiniana: política, evolución y cooperación).
[4] Una reflexió sobre el tema es pot veure a Josep Fontana, Historia. Análisis del pasado y proyecto social, Crítica, 1982, capítol 4.
[5] Suposo que ja els coneixes, però hi ha dos llibres que expressen molt bé els dos plantejaments: deixar-ho tot en mans de la cultura (Ashley Montagu, La naturaleza de la agresividad humana, Alianza Universidad, 1978) o donar a l’herència genètica el valor que li correspon (Jonathan Weiner, Tiempo, amor, memoria. En busca de los orígenes del comportamiento, Galaxia Gutenberg-Círculo de Lectores, 2001). Per altra part, no sé si seria agosarat o, senzillament incorrecte, dir que t’identifiques bastant amb els plantejaments de la sociobiologia.
[6] Suposo, en aquets sentit, que coneixes l’obra de l’antropòleg Marvin Harris.
Benvolgut Marcel,
d’antuvi, i potser això valdrà per a la resta del debat, he de dir-te que la meva resposta és molt més breu que la teva aportació inicial. Tu m’has estalviat molta feina, si del que es tractava era d’aclarir aspectes bàsics i, a més, el meu nivell de reflexió sobre la matèria ha estat (ara i abans) molt menor.
Una primera constatació: coincideixo en gran manera amb el resum que tanca la teva llarga reflexió. Ara bé, encara que no fos així, em sembla que podríem seguir sense grans entrebancs el nostre debat, que tu has titulat i em sembla bé: Esquerra i Nació.
Dit això, aportaré algunes reflexions al teu document. La metodologia serà la següent: expressar el grau de coincidència amb la conclusió que tanca cadascun dels teus apartats, en dic constatació, afegir-hi algunes consideracions i algun comentari en forma de nota a peu de pàgina. Em sembla que això deixarà constància de la coincidència de fons que existeix.
Primera constatació (“Introducció”): hem considero, com tu, hereu i fill legítim de la Il.lustració. Per mi és un punt de partida irrenunciable.
Segona constatació (“Dualisme o Monisme”): sóc monista com tu, fins el moll dels usos. Res més a dir, doncs[1].
Tercera constatació (“L’Evolució Darwiniana”): com tu, també em declaro evolucionista darwinià convençut. No sóc de ciències, però crec haver llegit el suficient sobre el tema (de fet, de jove volia ser paleoantropòleg), com per afirmar que he entès perfectament el plantejament darwinià, tan distorsionat per altra part.
Quatre consideracions:
· No em sembla que l’afirmació de Marx que l’essència humana “és el conjunt de les relacions socials”, que és tant com dir que l’ésser humà és un producte històric, entri en contracció amb el rerafons genètic o biològic que tu reivindiques i argumentes. Podríem dir, de forma esquemàtica i com a primera aproximació, que l’evolució històrica de l’home està condicionada en “última instància” (frase ben marxiana) per la seva evolució biològica[2] .
· La reflexió que fas arran de l’afirmació de Bakunin i l’experiència dels països anomenats del “socialisme real”, no em sembla que estigui necessitada d’un rerafons filosòfic o biològic gaire elaborat. Ho veig més senzill. Ras i curt: el socialisme, sigui quina sigui la seva naturalesa concreta, no pot ser el resultat de la voluntat d’una minoria revolucionària (llegeixi’s l’URSS) ni de la imposició militar (llegeixi’s Hongria, Txecolovàquia,...).
· Així mateix, no em sembla que la necessitat d’un nou paradigma per part de l’esquerra arran del l’ensulsida dels països del “socialisme real”, hagi de basar-se forçosament en una concepció més evolutiva de l’esdevenidor humà. Pel que fa al futur de l’esquerra, considero que el que cal és plantejar-se amb quins instruments impulsem els objectius i valors que l’esquerra ha anat definint en els darrers dos-cents anys. Per mi, està clar: potent Estat del benestar (amb tot els replantejaments que calguin) i respecte als límits ecològics del planeta (ecosocialisme, en definitiva).
· Pel que fa a la poruga relació entre esquerra i darwinisme, potser cal afegir-hi l’impacte que ha representat el darwinisme social (Herbert Spencer i companyia) i els seus efectes col.laterals. Però no hi insisteixo, perquè ja t’hi has referit en un altre apartat i de forma contundent[3].
Quarta constatació (“Dues concepcions de la Relació Home-Naturalesa”): estic d’acord amb la teva concepció naturalista, no antropocèntrica: l’home (i la dona) un ésser viu més, que cal inserir i comprendre dins d’un entramat global complex i en evolució (encara que, a voltes, sigui imperceptible). El vertader paradigme ecològic parteix d’aquesta evidència.
Una consideració:
· Estic d’acord en el paper que fas jugar a l’herència jueva en la concepció lineal de l’esdevenir humà. Però hi falta un afegitó. En aquesta concepció lineal de l’esdevenir (i, per tant, de la Història) i, en concret, de la idea d’un progrés lineal i ininterromput, hi ha jugat un paper capdal la Il.lustració (la nostra estimada Il.lustració) i, en concret, l’anomenada escola escocesa (Hume, Smith, Gibbon i altres)[4]. Idea de progrés que el marxisme va fer seu, encara que sobre noves bases socials.
Cinquena constatació (“La Fal.làcia Naturalista i la Fal.làcia Moralista”): estic d’acord que no són acceptables per entendre la naturalesa humana i actuar-hi en conseqüència, les teories (per dir-ho d’alguna manera) de la tabula rasa i del bon salvatge[5].
Sisena constatació (“Determinisme genètic?”): d’acord, no es pot defensar la correlació igualtat genètica/igualtat polític i social. Genèticament som diferents (sense variabilitat genètica no hi ha evolució, com molt ve has recordat). Però de la variabilitat genètica no se n’ha d’extreure, com pretenien Gabinau i companyia, una desigualtat política i social. En definitiva, la premissa que tots els homes naixem lliures i iguals (Declaració de drets humans) és una convenció humana (i com a tal una fita històrica) irrenunciable.
Setena constatació (“La Qüestió de la Cultura”): també d’acord. La cultura no es genera a partir d’una tabula rasa mental i, per tant, té molt a veure amb l’herència genètica, l’entorn i la lluita de l’home (i la dona) per sobreviure en les millors condicions possibles[6].
Vuitena i última constatació: com deia al principi, el grau de coincidència és molt elevat, la qual cosa ens ha de permetre prosseguir en el nostre debat i entrar, si et sembla bé, en el tema que ens hem proposat discutir.
Salut i bon treball.
Jordi
[1] Dos comentaris: 1) Conec el llibre de Steve Pinker i em va semblar molt interessant, per això el vaig comprar, però reconec que no el vaig llegir en la seva totalitat; i 2) Com ja tindrem ocasió de parlar, també em considero monista en la interpretació del fet nacional. Per entendre’ns, no concebo la Nació i l’Estat com dos fenòmens de natura diferent, la Nació seria natural i l’Estat artificial, sinó com el resultat del mateix procés històric. Ja en parlarem, però.
[2] Per cert, sembla poc discutible que Marx (i sobretot Engels) coneixia l’obra de Darwin, en canvi i segons he llegit, sembla que Darwin no llegí l’exemplar de El Capital que li envià Marx.
[3] Per cert, intentaré trobar el llibre de Stinger (Una izquierda darwiniana: política, evolución y cooperación).
[4] Una reflexió sobre el tema es pot veure a Josep Fontana, Historia. Análisis del pasado y proyecto social, Crítica, 1982, capítol 4.
[5] Suposo que ja els coneixes, però hi ha dos llibres que expressen molt bé els dos plantejaments: deixar-ho tot en mans de la cultura (Ashley Montagu, La naturaleza de la agresividad humana, Alianza Universidad, 1978) o donar a l’herència genètica el valor que li correspon (Jonathan Weiner, Tiempo, amor, memoria. En busca de los orígenes del comportamiento, Galaxia Gutenberg-Círculo de Lectores, 2001). Per altra part, no sé si seria agosarat o, senzillament incorrecte, dir que t’identifiques bastant amb els plantejaments de la sociobiologia.
[6] Suposo, en aquets sentit, que coneixes l’obra de l’antropòleg Marvin Harris.
posted by Marcel at 10:44 AM
0 Comments:
Post a Comment
<< Home